< Tornar

Saltuv

SALTUV (1964-1972)

L'1 de juliol de 1964, la SALTUV es va fer càrrec del transport urbà de València. La seua irrupció en el món laboral de l'època va ser tota un fita, al ser la primera empresa espanyola en què els treballadors eren al mateix temps propietaris. El seu model es va implantar a altres províncies (Almeria, Palma de Mallorca, Las Palmas). La SALTUV es regia per la Junta General d'Accionistes, el Consell d'Administració i la Gerència. El seu capital inicial era de 60.000.000 de pessetes, dividit en 12.000 títols. Cada treballador posseïa dos accions i la resta requeia en FULTUV. La SALTUV va haver de reciclar la seua plantilla i elaborant un pla quinquennal que va capacitar mil conductors de tramvies per a conduir autobusos.

Quan la SALTUV va començar a funcionar, l'1 de juliol de 1964, comptava amb una plantilla de 1.725 treballadors i el seu parc mòbil constava de 172 tramvies, 79 remolcs, 8 trolebusos Vetra i 71 autobusos (40 Pegaso 5020 i 31 d'altres marques).

L'any 1965, es van adquirir 23 autobusos Pegaso, model 5020; el 8 d'octubre va deixar de funcionar el tramvia de la línia 8 i el 21 de novembre va entrar en servici la línia 27.

Al 1966 van arribar a València 27 unitats Pegaso, model 6035, i altres 5 del model 5062-B, que van suposar el retir dels tramvies de les sèries 100 i 200. Al 1967, es van comprar 51 autobusos marca Pegaso i 12 trolebusos Vetra Berliet, es van reemplaçar els tramvies de les línies 9, 11 i 16 per autobusos i la SALTUV va participar en l'exposició València 1957-1967."En tres años, desde la constitución y puesta en marcha de SALTUV, la red de tranvías había sido muy reducida, se mantenían en servicio las cinco líneas que conservaban mejor estado y sólo quedaban 50 tranvías en servicio: nº1. Serranos-Malvarrosa; nº2. Germanías-Malvarrosa; nº3. Germanías-Nazaret; nº4. Serranos-Nazaret; nº 5. Circunvalación". (Inmaculada Aguilar Civera, Valencia Tranvía. 1874-2004).

Al 1968, van arribar 9 autobusos Pegaso, model 5062 Comet i 7 del model 6035, i es van reformar 12 trolebusos Vetra-Berliet. Es van inaugurar les línies 29 (5 de març) i 62 (3 de novembre).
Al 1969, es van inaugurar les noves instal·lacions de FULTUV i del Centre de Càlcul a el carrer de la Floresta. Este és l'any en què la ciutat estava millor atesa des del punt de vista del transport, tot i que encara lluny de les pretensions de la SALTUV.

Al 1970, amb l'arribada de 47 trolebusos procedents dels transports de Barcelona, van desaparéixer els tramvies dels carrers de València. La línia 28 va unir les estacions d'autobusos Nord i Sud. Eixe mateix any, la SALTUV va ser triada Empresa de l'Any pel Govern Espanyol i, per a commemorar el seu V aniversari, va editar el llibre SALTUV: la Empresa Comunal. Una experiencia española de socialización. El dia 5 de febrer va començar a funcionar la línia 30, en la qual, per primera vegada, es va implantar el sistema d'agent únic, i l'1 d'abril es van inaugurar les oficines del carrer Aben al-Abbar.
Al 1971, la SALTUV va adquirir 12 autobusos Pegaso, model 6035, 2 d'ells articulats. Un any després, 1972, VASA va ser comprada per la SALTUV en un intent per consolidar la seua hegemonia en el transport urbà a interurbà. Al mes de maig, es van instal·lar per la ciutat les primeres dotze marquesines a les parades dels autobusos. Són els anys de màxima esplendor de l'empresa, la trajectòria de la qual prompte canviaria de signe.

La compra de VASA

El 25 de gener de 1972 i a les instal·lacions de la SALTUV, el ministre de Treball, Licinio de la Fuente, va fer lliurament d'un taló per valor de 80.000.000 de pessetes, import del préstec concedit pel Fons Nacional de Protecció al Treball a la SALTUV per la compra de VASA. El total de l'operació va suposar 205.000.000 de pessetes.
VASA per aquella època explotava les línies del Vedat de Torrent-València, Camp d'Aviació-València, Manises-València, Paterna-València, Gestalgar-València i el Garbí-València.

La segona crisi del transport (1973)

El turisme privat va envair els carrers de València i d'això es va ressentir el transport públic que, poc protegit per les ordenances municipals, trobava dificultats per a prestar el seu servici. L'esclat de l'anomenada Crisi del Petroli, l'any 1973, va agreujar la situació i l'empresa, per primera vegada, va tancar el seu exercici amb pèrdues. A pesar d'això, es van inaugurar les línies 32 i 27 i la 8A i 8B van ser substituïdes per la 80 i 81. En este mateix any, la SALTUV va comprar l'empresa SALTUIS i van ser presentats 15 autobusos de la marca Pegaso (6 del model 6035 per a la SALTUV i 9 dels models 6035/5 i 5023 CL per a VASA). El parc mòbil de la SALTUV totalitzava ja els 238 vehicles i el de VASA 84. 

"Las huelgas, como todas las armas, son instrumentos de difícil y delicado manejo. Las huelgas, como arma arrojadiza, suelen figurar en los últimos estantes de las armerías y viene a ser costumbre emplearlas como argumento final, cuando ya los otros recursos se han mostrado ineficaces.

Los trabajadores de SALTUV, la empresa SALTUV, que en este caso es todo una misma cosa, decidieron ayer ir a la huelga y dejaron a Valencia sin transporte urbano durante cinco horas. ¿Se ha equivocado SALTUV? Los valencianos tienen que decirlo. Ayer, ante el plante general de autobuses, había valencianos que aplaudían la idea y había valencianos que la detestaban. Solo el tiempo nos dirá si, políticamente, tácticamente, popularmente, SALTUV ha acertado o ha errado".
(Diario Las Provincias, 20-12-75).

L'any 1974, l'Ajuntament va adoptar mesures per tal d'afavorir el transport públic: el carril bus.

L'any 1974 va ser enderrocat el mur del Portalet, que separava les instal·lacions de la SALTUV i VASA, alhora que s'hi asfaltava el paviment. Es van inaugurar les línies 17 i la 69 i es va crear el carril bus. Van arribar a València 20 nous autobusos, tots Pegaso, 4 d'ells destinats a VASA. Esta empresa, a més, va inaugurar una nova línia que unia Paiporta amb la capital.Les relacions entre l'Ajuntament, presidit per Miguel Ramón Izquierdo, i la SALTUV es van deteriorar al no reconéixer aquell el deute contret amb l'empresa per a pal·liar-ne el dèficit. La situació va desembocar en la primera vaga de transport que va patir la ciutat de València el 19 de desembre de 1975, vaga que no va tindre bona acollida en l'opinió pública valenciana. A pesar de la difícil situació el goteig d'autobusos continuava i 7 noves unitats Pegaso, model 6035, van incrementar la flota de l'empresa.

Al mes de juny de 1976 es va produir una altra vaga, que va provocar l'eixida als carrers de València d'autobusos pertanyents a empreses privades. La situació va recobrar la seua normalitat en vint-i-quatre hores. Van entrar en servici les línies 8 i 80 i al final de l'exercici es comptabilitzaven 17 autobusos Pegaso 6025 i uns altres 54 del model 6050.

La línia 5 va perdre un dels seus dos sentits i els trolebusos van deixar de circular per València el 22 de juny.

L'arribada de la democràcia tampoc no va aportar noves perspectives de millora. La mala situació del transport valencià era compartida per les grans capitals del nostre país i el govern, aleshores presidit per la UCD, treballava en la denominada Llei del Transport, mentres els altres partits polítics del moment, Partit Socialista Obrer Espanyol, Aliança Popular i Partit Comunista d'Espanya també elaboraven els seus propis models de gestió. Al si de la SALTUV van aparéixer nous corrents de pensament, representats pels partits polítics i pels nous sindicats (CCOO, UGT, AOA, CGT i USO).

El último trolebús

"El pasado día 22 se procedió a la sustitución de los últimos trolebuses, que se encontraban prestando servicio en la línea 5 "INTERIOR", y que dan paso a los nuevos autobuses incorporados recientemente a nuestra flota.
De esta forma se cierra un nuevo capítulo de nuestra historia en el transporte, culminado en el acto presidido por el señor Alcalde, don Miguel Ramón Izquierdo, acompañado por los señores Pery y Larruy siendo informado por nuestra parte por los señores Bolado, Yarza, Alcaraz y Roses, los cuales facilitaron los pormenores de la línea".
(Revista SALTUV INFORMACIÓN, junio de 1976).

El descens de viatgers es va accentuar l'any 1977.

Al 1977, Macario Bolado va ser substituït com a gerent per Salvador Sánchez Ruiz. Des d'esta data fins al moment de la municipalització, la inestabilitat serà la tònica dominant al si del Consell d'Administració. Luis Miguel Sánchez Carboneras, Joaquín Roldán Gallego i Andrés Jiménez Collado, alternaran la presidència del Consell durant este període.Les tarifes tampoc no es van incrementar en la quantia suficient per a garantir el futur de la SALTUV. El parc mòbil envellia per falta de recursos per a la seua renovació i el nombre de viatgers descendia de manera irremeiable.

Camí cap a la municipalització (1979-1985).

Les forces socials van prendre consciència que el transport públic, per definició, era una activitat indispensable, condemnada a experimentar fortes pèrdues en la seua explotació pel caràcter polític de les seues tarifes i per la necessitat d'atendre zones urbanes poc rendibles econòmicament, però que també tenien dret a disposar del servici. Al 1979, es va acordar la formació d'una Comissió Mixta per a negociar amb l'Ajuntament una solució definitiva a través d'un Concert Municipal. La municipalització de la SALTUV començava a dibuixar-se en l'horitzó.

Amb l'arribada a l'alcaldia de València del Partit Socialista Obrer Espanyol, van millorar les relacions amb l'Ajuntament, la qual cosa es va traduir en la signatura de l'Acord Marc Ajuntament-SALTUV (AMAS), el 31 de juliol de 1980. Mentres es negociava la municipalització, l'Ajuntament va assumir les pèrdues de la concessionària i va adoptar mesures per a millorar el servici, entre altres la reforma de la xarxa i l'adquisició de 118 autobusos Pegaso, model 6038. Les noves unitats van arribar a l'empresa al llarg dels tres anys següents. Al 1982, va ser contractat com nou gerent de la SALTUV, Miguel Molina Samos, en substitució de Salvador Sánchez Ruiz. Van entrar en funcionament les línies 89 i 90 i la SALTUV va participar en l'organització del Mundial de Futbol i en la visita del papa, Joan Pau II.

Nous bitllets.

Durant el mes de novembre de 1982, el nou abonament (bonobús) va substituir l'antic abonament de deu viatges. El seu cost era de 200 pessetes, mentres que el bitllet normal valia 25 pessetes.
De la mateixa manera, al gener de 1883, va entrar en funcionament la targeta roja, sense limitació de viatges i amb un preu de 1.600 pessetes mensuals. La targeta de pensionista es venia al simbòlic preu de 1.000 pessetes anuals.

De la mateixa manera, per a pal·liar els danys ocasionats per la riuada a la comarca de la Ribera, durant el mes d'octubre, els vehicles de l'empresa van ser posats a disposició de les poblacions afectades, on es van desplaçar molts empleats per a treballar desinteressadament en treballs de neteja. Amb l'arribada dels últims vehicles del paquet de 118 autobusos adquirits l'any 1980, la flota va arribar a les 309 unitats. Al 1983, per primera vegada, dos representants del consistori municipal, Pedro Zamora Suárez (PCE) i José Antonio Cabrera Gonzálbez (PSPV) es van integrar en el Consell d'Administració per a fiscalitzar l'acció del màxim òrgan de govern de l'empresa. 

Al 1984, les millores introduïdes en la SALTUV van donar els seus fruits i el passatge es va incrementar en un 3,41% (85.541.001 viatgers). Al setembre d'eixe mateix any, José Estepa Moreno, va substituir en la gerència Miguel Molina Samos.

A l'abril de 1985 es va posar en marxa el servici nocturn d'autobusos (7 línies que naixien a la plaça del País Valencià) i la línia 20 (a l'estiu). El servici especial per a discapacitats físics (3 autobusos Pegaso, model 5081 ) començà a circular el dia 1 de juliol.

Mes tard va entrar en funcionament la línia 63 (Campus de Burjassot) i es van tancar els tallers de Trafalgar.
Les negociacions del conveni col·lectiu van provocar una vaga indefinida, que no va respectar els servicis mínims. Finalment, el dia 3 de maig, els autobusos van tornar al carrer. El procés municipalizador va entrar en la seua recta final. Únicament quedava pendent el problema de VASA, que semblava entrar en via de solució, després de la proposta existent per a la creació d'un consorci de transport interurbà. Finalment, altres 37 autobusos Pegaso, model 6038, es van incorporar al parc, que va ascendir a 320 unitats.

Miguel Molina Samos y José Jara Moreno, varen ser els gerents que portaren a SALTUV hacia la seua municipalizació.